Una altra edició del curs de Vetllador/a en escoles a Mas Carandell fet. I escric aquestes línies ja que Mas Carandell amb aquests cursos, que ens permet impartir, ens dona l’oportunitat de poder aprendre molt a nosaltres també en molts aspectes.
Així que aquesta edició la vull compartir amb tots els que ens seguiu. Cada vegada que inicio les classes d’una nova edició penso quines coses son important transmetre als alumnes, però sempre acaben sorgint del grup idees noves, a incorporar en les següents edicions.
Aquesta edició m’ha fet repensar molt la manera de fer les coses. A vegades no es tant quina eina, tècnica, o formula oferim al nen per a que aprengui, es contingui, …. sinó des se quin punt la oferim nosaltres com a professionals.
Si com a professionals som capaços de implicar-nos emocionalment al que estem fent, i sobretot si tot el que oferim és en forma d’ajuda o per contra son formules per a aturar alguna cosa que ens molesta.
Sobretot en els nens amb dificultats en la conducta. Vam veure com depenen com s’oferís un material es podia fer en forma de castic, o en forma de ajuda. I que era molt important perquè la nostra comunicació no verbal li comunica tot això al nen.
Per exemple podem agafar-li els cromos a un nen que està jugant amb ells a l’hora de fer un altra activitat. Però no és el mateix dir-li que ara l’ajudo a guardar-los perquè no el puc deixar que es perdi aquella activitat, i ell està massa engrescat amb els cromos. Que la mateixa acció seguida d’una explicació de te’ls prenc perquè t’estàs portant malament.
En la primera es brinda ajuda, en la segona tot i la mateixa conducta, el que entén el nen és que li fem mal intencionadament. El castiguem, considerem que la seva conducta es dolenta, i per tant mereix que li passi alguna cosa negativa, com quedar-se sense allò que tant li agrada.
I aquesta és la diferencia entre posar límit i ser autoritari. Tantes vegades sento aquesta frase de: i que fem ? Els deixem fer el que vulguin? NO ! Clar que no, però tampoc els hi podem transmetre que nosaltres podem fer el que vulguem amb ells.
Aquest grup de vetlladores ha pogut reflexionar molt sobre aquests aspectes, i han pogut debatre i pensar molt de com poder ajudar als nens, sempre des de la comprensió i no doblegant-los. Perquè els nens son molt fràgils, i si un doblega alguna cosa tan fràgil com el vidre la trenca. En canvi si la modela poc a poc, amb calor, paciència, i artesania, pot modelar precioses peces de vidre, colors,…. que esdevindran ÚNIQUES.
Molt aviat reflexionarem sobre TEA, segur podem pensar formules per a crear aules on es parli de persones i no de diagnòstics.
Míriam Torre Martín
Psicòloga i Directora de Psicsalut