FRÀGILS I CAPAÇOS
Reflexions entre conceptes
He pensat en poder compartir al blog algunes de les idees que sorgeixen de les formacions.
Començo per aquest cap de setmana, en que he estat a la formació de nadons de 0-3 anys. He après moltes coses, que m’han permès reflexionar sobre diferents conceptes. No els puc aglutinar tots aquí, però, hi ha una reflexió al voltant de la fragilitat i la capacitat que vull compartir.
Quan neix un nadó aquest és fràgil, i necessita encara moltes cures i atencions. No és un concepte novedos, però fràgil no vol dir incapaç, i és que aquest nadó té moltes capacitats, que també necessiten ser reconegudes i cuidades per afavorir el seu desenvolupament. Els nadons necessiten ser assistits però també mirats i descoberts en totes aquestes capacitats.
I és feina a realitzar per les figures d’afecció del seu voltant. Pares i mares. I aquesta és l’altra idea important que extrec a formula de conclusió d’aquestes idees: Els pares capaços també tenen fragilitats. Els pares que han de fer totes aquestes tasques, i desenvolupen totes aquestes capacitats pròpies i del nadó, també necessiten ser cuidats, també estan en moments de fragilitat, en que cal que l’entorn esdevingui comprensiu i no crític.
Així doncs hi ha un nadó (o més d’un) capaç i fràgil amb uns pares capaços de cuidar-lo i descobrir-lo, però fràgils en la difícil tasca. I aquí es teixeix un equilibri de fragilitats i capacitats que aniran construint maneres de relacionar-se i de descobrir-se mútuament, pares i nen. On caldrà refer idees, esperances, i expectatives mútues, per a que el nadó pugui seguir creixen com a individu, i els pares i mares puguin créixer en les seves tasques de criança.
Els professionals podem intervenir quan no hi ha dificultats, acompanyant en la salut, afavorint el recolzament i recolzant en els moments de fragilitat.
I com a conclusió personal d’aquestes idees, diria que aquest és un bon motiu per a seguir treballant en els espais de criança que estem iniciant. Per a poder afavorir un espai de coneixement mútu i respecte mútu entre els membres de la família, però també en xarxa amb altres famílies que afavoreixi la xarxa, la comprensió i el recoixement de fragilitats i capacitats que son el motor de desenvolupament.
Míriam Torre Martín
Dilluns de criança al Portal
Novembre// Noviembre lleno de novedades
De que t’agradaria que parlessim ? Quin repte ens proposeu ? #acompanyar #psicsalut #reptes
¿De que os gustaría que hablamos ? ¿Que retos nos proponeis ?
CONSULTA D’ACOMPANYAMENT A LA CRIANÇA
De vegades encara tenim la concepció que cal anar al psicòleg perquè hi ha un problema, però nosaltres apostem per la prevenció i la cura de la salut mental. I la nostra nova proposta està pensada en aquest sentit. El poder consultar per problemes quotidians.
A vegades durant el procés de readaptació familiar que suposa un nou membre a la família poden sorgir dubtes, necessitats,… que es poden resoldre de forma puntual. Aquesta seria la nova proposta que fem des de Psicsalut.
Un nadó que plora molt, que no menja, o no dorm …. però també acompanyar en els dubtes que poden sorgir als pares. Tant sobre el que ells fan, com en les respostes dels nens. O com se senten ells com a pares.
O com equilibrar l’alimentació, també es poden fer consultes des de la nostra nutricionista, que ofereix assesorament en l’alimentació dels més petits de la casa, què poden menjar?, com? quan? i de quina manera fer els canvis….?
Un nou membre de la família també dona lloc a haver de reubicar-se com a parella, i reubicar-se com a pares d’aquell nadó.
A vegades el naixement d’un segon fill pot generar dubtes, com se sent el primer? Com es pot fer per a que cap dels dos es senti desplaçat? I els pares? Aquest és diferent del primer i a vegades això genera desajustos en la criança, no serveixen les formules del germà, pot tenir altres necessitats.
I volem oferir la possibilitat de poder tenir un espai d’acompanyament en aquestes situacions quotidianes.