Dissabte vaig poder compartir un taller molt enriquidor. El fet de poder parlar amb pares, però també amb àvies, i que tots puguin donar la seva perspectiva, em va semblar una experiència que aporta molts aprenentatges. I tot al mateix temps que els més petits corrien, jugaven i cantaven.
Tres generacions, tres perspectives, un tema inicial: El nadal i els efectes de la sobrestimulació. I poc a poc aquest tema va girant al voltant de la criança de fills, i nets. El poder compartir preocupacions i idees tots junts, em va semblar que podia afavorir la comprensió des de les diferents perspectives.
“abans tot era diferent, i hi havia coses que no es podien ni pensar” Era una idea que és va repetir. I que important és que ara es pugui pensar i parlar, que els avis puguin entendre els fills i els fills els pares, permeten no només el canvi de generació i de rols, ara els avis ja no son pares, i els fills esdevenen pares. I si es pot parlar, es pot pensar, i si es pot pensar es pot entendre. I es redueix el malestar, els sentiments de incomprensió, les tensions i les discussions familiars.
Si s’escolta als nens se’ls entén, encara que no parlin, perquè se’ls pot sentir. I el mateix entre els adults. I els nens perceben perfectament les emocions, encara que aquestes els desborden a vegades, i que fem els adults amb elles
. Aquesta va ser un altra de les idees importants que van sorgir dissabte. Els nens perceben la nostra necessitat que estiguin contents i emocionats obrint el regal, i es sobreexciten perquè no poden processar tota la informació ambiental, però perquè la informació emocional també es abrumadora quan hi ha tants paquets, tants regals, tants dies….
Això va obrir espai a parlar dels cels, i les competitivitats. I l’important que és permetre als nens sentir i pensar, i ajudar-los a pensar en aquests sentiments no tant agradables que a vegades es tenen, i afavorir que en puguin parlar d’ells. Això autoritza als més petits a sentir cels, o ràbia, o enfados, … i si ho poden sentir i reconèixer, poden engegar el següent pas, que és: com ho arreglo? Es per a tant? puc fer alguna cosa per a estar millor?
De fet aquestes son preguntes que es poden fer als nens. “ara et sents que he comprat més coses al teu germà, o que el teu amic té més regals de nadal, però podem fer alguna cosa que et faci sentir millor ?
I cal pensar alguna cosa possible, no que màgicament o amb un objecte tapi el forat. Sinó es taparà en fals. I llavors pensar si realment encara que li hagués agradat tenir més té tot el que necessita.
Així a més de totes les idees i conceptes que vam poder pensar dissabte, conclouria en una idea, que és l’important que és poder escoltar-se i comprendre’s. Un fa les coses generalment amb les millors de les intencions, fins i tot omplir el nen de regals, però si ens escoltem entenem l’efecte que produeix realment, i podem adaptar-nos, els uns als altres.
I tot va ser possible en un espai que permetia pensar i estar tots junts, amb tot un esmorzar que en embolcallava de olors i sabors les reflexions. Mentre la música dels nens rien i cantant algunes tonades feien de so de fons a les paraules dels adults.
Míriam Torre Martín
Deixa un comentari