https://www.facebook.com/canalreustelevisio/videos/1096251453915809/
TOTS ELS NENS SON BONS
Aquests dies, escoltem per tot arreu l’amenaça de “no ho facis això que et veuran els reis” “si et portes malament el tió no cagarà regals… et portaran carbó”. … Entre d’altres frases similars. Però tot i semblar innocent no ho és gens.
Darrera aquesta frase hi poden haver conseqüències en el desenvolupament dels nens:
Pot disminuir l’autoestima. : Els nens poden percebre que no son mereixedors dels regals. Que si no fan allò que els adults els hi diuen, no es mereixen coses bones i boniques. Altres vegades, si no reben tots els regals que volien, poden pensar que es degut a que no han estat prou bons. Encara que no correspon amb la realitat. En algunes ocasions fins i tot poden pensar que han estat dolents i que els regals que tenen no son merescuts, i viuen amb la por de ser descoberts.
Els pot canviar la idea del Nadal màgic, per un Nadal perseguidor, on estan vigilats tot el dia, i jutjats contínuament. El missatge de regals i màgia es pot viure com amenaça de vigilància i estar a prova contínuament. Generant por i angoixa
Pot disminuir la capacitat d’autocontrol i autogestió emocional. Degut a que la conducta queda lligada a voler regals o no voler-los. “Si accepto no tenir regals, puc fer el que vulgui”. En lloc d’ajudar-los a entendre que cal tenir conducta adequada pel seu benestar no per por al càstig. I que llavors es portin bé només en època de Nadal, o que esperin un premi sempre pel bon comportament.
Pot fomentar la competitivitat i el materialisme: Ja que pot convertir els regals en una forma de quantificar la vàlua d’una persona. Si sóc bo tinc regals, com més bo més regals. Per tant ja no importa que és el regal, sinó el nombre o el valor econòmic d’aquest, que quantifica, falsament, com son de bons.
I això pot fomentar que competeixin entre ells a veure qui té més regals. Com que dona la falsa il·lusió de poder mesurar com son de bons. Afavoreix una confusió important entre objecte i com soc de bona o dolenta.
Per aquests motius em sembla molt important deixar el Nadal amb la màgia de qui porta els regals, i alimentar la màgia d’imaginar, esperar i somiar regals. Que afavorirà l’esperança en els nens. Afavorint sensacions agradables per damunt de la por, que serà una bona vacuna, conjuntament amb altres facilitadors, de que es converteixin en adults amb capacitat de somiar, esperar, i regular-se. I de no perdre l’esperança en la vida. EL NADAL NO TÉ A VEURE AMB EL COMPORTAMENT AQUEST S’HA DE REGULAR PELS ADULTS QUE EN TENEN CURA TOT L’ANY.
Míriam Torre Martín
“Menjar poc i païr bé” Reflexions del taller
Dissabte vaig poder compartir un taller molt enriquidor. El fet de poder parlar amb pares, però també amb àvies, i que tots puguin donar la seva perspectiva, em va semblar una experiència que aporta molts aprenentatges. I tot al mateix temps que els més petits corrien, jugaven i cantaven.
Tres generacions, tres perspectives, un tema inicial: El nadal i els efectes de la sobrestimulació. I poc a poc aquest tema va girant al voltant de la criança de fills, i nets. El poder compartir preocupacions i idees tots junts, em va semblar que podia afavorir la comprensió des de les diferents perspectives.
“abans tot era diferent, i hi havia coses que no es podien ni pensar” Era una idea que és va repetir. I que important és que ara es pugui pensar i parlar, que els avis puguin entendre els fills i els fills els pares, permeten no només el canvi de generació i de rols, ara els avis ja no son pares, i els fills esdevenen pares. I si es pot parlar, es pot pensar, i si es pot pensar es pot entendre. I es redueix el malestar, els sentiments de incomprensió, les tensions i les discussions familiars.
Si s’escolta als nens se’ls entén, encara que no parlin, perquè se’ls pot sentir. I el mateix entre els adults. I els nens perceben perfectament les emocions, encara que aquestes els desborden a vegades, i que fem els adults amb elles
. Aquesta va ser un altra de les idees importants que van sorgir dissabte. Els nens perceben la nostra necessitat que estiguin contents i emocionats obrint el regal, i es sobreexciten perquè no poden processar tota la informació ambiental, però perquè la informació emocional també es abrumadora quan hi ha tants paquets, tants regals, tants dies….
Això va obrir espai a parlar dels cels, i les competitivitats. I l’important que és permetre als nens sentir i pensar, i ajudar-los a pensar en aquests sentiments no tant agradables que a vegades es tenen, i afavorir que en puguin parlar d’ells. Això autoritza als més petits a sentir cels, o ràbia, o enfados, … i si ho poden sentir i reconèixer, poden engegar el següent pas, que és: com ho arreglo? Es per a tant? puc fer alguna cosa per a estar millor?
De fet aquestes son preguntes que es poden fer als nens. “ara et sents que he comprat més coses al teu germà, o que el teu amic té més regals de nadal, però podem fer alguna cosa que et faci sentir millor ?
I cal pensar alguna cosa possible, no que màgicament o amb un objecte tapi el forat. Sinó es taparà en fals. I llavors pensar si realment encara que li hagués agradat tenir més té tot el que necessita.
Així a més de totes les idees i conceptes que vam poder pensar dissabte, conclouria en una idea, que és l’important que és poder escoltar-se i comprendre’s. Un fa les coses generalment amb les millors de les intencions, fins i tot omplir el nen de regals, però si ens escoltem entenem l’efecte que produeix realment, i podem adaptar-nos, els uns als altres.
I tot va ser possible en un espai que permetia pensar i estar tots junts, amb tot un esmorzar que en embolcallava de olors i sabors les reflexions. Mentre la música dels nens rien i cantant algunes tonades feien de so de fons a les paraules dels adults.
Míriam Torre Martín